"Navegava..."

Navegava... 
A l'hora que el vent m'endinsava, 
cap a l'horitzó d'aquesta mar blava. 
Navegava... 
I ho feia amb totes les meves armes, 
aquestes que vaig emprar cada vegada 

que l'ombra de l'oceà m'enfonsava.
Navegava...
Amb la mà a l'ànima i sense més llàgrimes,
amb la fe i l'esperança de trobar la meva illa sagrada.
Navegava...
Quan una matinada vaig veure la sorra daurada,
el lloc on posar-me i fer créixer 

tot el que em van ensenyar les onades.
Ara, aqui em trobo,
llesta per viure de la riquesa acumulada,
i tot... només perquè me l'he guanyada.
Doncs jo sóc Marinera i Capitana,
d'aquell vell veler que pots veure cada matinada.