LA PLUMA VIBRA IMPULSADA POR LA MANO FIRME QUE ESCRIBE AQUELLO QUE EN SU INTERIOR VIVE

LES NOSTRES PETJADES


Versions, episodis, llegendes,
històries algunes incertes,
relats de màgia,
de milers de paraules tendres,
fites insondables,
des de temps immemorables,
allà on les ànimes deixem les petjades.

Un foc cremava,
tu i jo, sols, a la platja
observant les nostres petjades,
camins plens d’infinites històries
que mai el temps ni ningú
podrà esborrar-les.

Una única mirada,
unes mans que s’agafaven,
dos cors que bategaven,
mentre junts i en silenci observàvem
com ens acaronaven les suaus onades,
de la nostre platja.

Una carícia a la galta,
a les experiències mai esmentades,
a la nostre fermesa,
als camins que mai vam recórrer
a cada vestit que ens vam posar
per poder-nos reconèixer
en cada vida de descobriments i incertesa.

No és cap llegenda...
Són anècdotes perdudes sota les mantes,
escrites amb certesa,
amb la passió i la presa
de dos cors farcits de noblesa
que amb cada llibre
som capaços de crear nova riquesa.

Silenci...
Escolta la marejada,
observa com cada onada
porta amb ella una imatge
un esment
que només tu i jo coneixem.

No parlis, no diguis res,
només escolta i sent...
deixa que amb un raig de sol
acaroni la teva pell,
doncs cada dia,
cada hora, cada instant i cada estona,
allà amb tu, hi seré.

Si, allà hi seré,
fins i tot,
quan el dia es faci fosc,
hi creguis que ja no hi sóc.
Allà hi seré,
vetllant per la teva bellesa,
fent-te un petó cada avinentesa,
recordant-te que amants com nosaltres
no hi ha gaires,
allà hi seré,
acaronant-te amb els meus raigs, la pell.

Per la meva bona amiga Anna, amb tot el meu cor,



Joanna Escuder

8 de Gener de 2016